|
Un petit repàs per la Història del Poble
Les primeres referències escrites de l'existència d'un nucli de població organitzat en el lloc
actualment ocupat del municipi de la Sénia són de principis del segle XIII. Això no vol dir
que la població de la zona sigui tan moderno.La presència de pobladors es documenta mitjançant restes
materials des de l'epoca prehistorica.
La zona de la sénia ha estat ocupada des de temps remotos.las pintures rupestres de la cova
dels Rossegadors i la cova de la Tenalla són els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups humans que
va ser general a tots els ports en època neolítica. En aquestes pintures llevantines es veien la fauna de l'època, i
es distingeixen tipus socials -brujos, caçadors, ballarins- i elements de la indumentària femenina i masculina, així
com escenes d'activitats recol·lectors de mel, de practiques propiciatòries per a la caça i seleccion d'animals. qual
Del període de l'desbrossament-Ferro, entre finals del segon mil·lenni abans de Crist i principis del primer,
hi havia un conjunt de població molt dens en les parts baixes dels Ports. El poblat emmurallat dels
Senioles, a l'acabo de la Sénia, formava part d'aquesta constel·lació d'assentaments que vincula els eixos de comunicació
(Rius-rambles-barrancs ...) entrelas terres riba i les de l'interior vertebrades pels rius Matarranya i Algers.
Aquestes vies van continuar sent de vital importància durant el període dels colonitzadors i de l'epoca romana.
Es van anar vinculant a les línies del comerç mediterrani de fenicis, grecs, metalls i altres matèries primeres.
En època andalusi el territori de la Sénia estava vinculat a la Ciutat de Tortosa, cap d'una demarcació
que té l'origen en la divisió eclesiàstica del territori en època tardor romana.La ocupacion àrab es materialozo
a la fi de la segona dècada del segle VIII. De època andalusi tenim constància arqueològica del terme. les
necropolis de Els Dumenges i del mas del Torril ens permeten parlar d'una zona que es vertebrava en relacio
l'camina de la penetració als Ports que comunicava a demés als "husun" del castell de Uldecona i del
castell de Benifassà.
Després de la conquesta de Tortosa per les tropes cristianes per Ramon Berengurer IV, l'Any 1148, les terres de la
actual comarca del Montsià van ser concedides majoritàriament a l'ordre de l'Hospital. L'any 1232 el castella d'Amposta
va fer donació del terme i lloc de la Sénia a Guillem de Moragues, perquè com a administrador s'encarregués
d'organitzar la població amb ciutadans majoritàriament arribats de la Catalunya Vella.
La carta de població data de 1236 i va ser referència de 21 veïns o famílies com a primers
habitants del lloc.
Els habitants de la Sénia estaven sotmesos a un bon grapat de censos i càrregues derivades del sistema feudal,
que requisaven gairebé la meitat de la collita de cada família. També els molins i el forns, juntament amb els
drets jurisdiccionals, estaven sota el control senyorial. Els hospitalers van donar permís per construir en molí
que es manté en actiu fins avançat el segle XX.
És el que es coneix actualment com el moli del Maco. els drets i deures dels pobladors van ser regulats
al principi per les Costums d'Ulldecona. A filaes del segle XIII aquestes van ser substituïdes per les de Tortosa.
l'any 1553 la vila contavilizaba 88 focs, cosa que fa pensar que el nombre d'habitants a ultims del
segle XVI no superaria els 800.
A l'activitat agricola i remadera de l'epoca cal sumar l'activitat industrial derivada de l'aprofitament
de l'energia hidràulica. Al principi la majoria d'establiments es van dedicar a moldre blat de moro - molins de arina -
i al refinat de mantes procedents de la indústria tèxtil dels Ports de Morella i Maestrat. des de molt aviat
l'ús de l'aigua per al reg o per al aprofitament industrial gènere conflictes importants entre les diferents
poblacions de la ribera del roi de la Sénia i entre els poders feudals del moment, especialment les tropes
militars de Montesa i de l'hospital. En relació a aquests litigis l'any 1332 el bisbe de Tortosa en aquell temps
Berenguer de Prats, va dictar una sentència arbitral que regulava l'ús del cabal del riu. D'aquesta manera el problama
va quedar solucionat fins abanzada l'epoca moderna. Una font d'ingressos important era l'explotació forestal.
Així doncs l'explotacion de la fusta ha estat una activitat practicada dins de l'economia del mercat almenys
des de l'edat mitjana.
A la baixa edat mediama la Sénia va aconseguir constituir-se en comarca independent de la d'Ulldecona, amb la qual mantenia
contínuament litigis de tipus jurisdiccionals. El primer comanador propi tom possessió a finals dels anys 50
del segle XV. Durant la guerra civil catalanade 1462-1472, contra Joan II, la Séniaresto en principi el territori
dominat per la Generalitat. Després de dos assetjades per part de l'exèrcit, l'any 1466 capitula a canvi de la
promesa real que serien respectats els seus privilegis tradicionals i reconeguda a tots els efectes la separació
definitiva del manament d'Ulldecona. I pas a dependre directament de la Castellania d'Amposta. poc temps
després en el segon quart del segle XVI, va ser incorporada al manament de Miranbel. en aquell moment la Sénia
continuava sent un lloc de pas. És ara la visita que va tenir al novembre de 1429 del rei Alfons el Magnamim.
en ser reunides les corts catalanes a Tortosa, aragoneses en Vallderrobles i valencianes en Sant Mateu, el rei
estableix la cancilleria en Benifassà i viatja d'una reunió a l'altra, mentre la reina s'allotjava a Beseit. qual
L'any 1553 la vila contavilizaba 88 focs, fet que fa pensar que el nombre d'habitants en els últims anys
del segle XVI no superaria els 300.
En conjunt, el segle XVI va ser difícil a tot Catalunya ia la nostra comarca. Es repeteixen anys de sequedat
(1566-1571), de gelades (1573-1596) i de pestes (1527, 1547, 1572). Qual
El segle XVII es passa sense un canvi important d'orientació. Continuen les dificultats de la centúria anterior,
amb l'afegit de plagues de llagosta i, especialment, de la pesta bubònica dels anys 50. qual
Durant la guerra dels Segadors (1640-1652) la zona va patir molt en part a causa de la forta confictibidad social.
La Sénia, com la resta de poblacions situades al sud del coll de Balaguer, va ser segregada de la resta de Catalunya
a mantenir-se sota mandat castellà.
El creixement modern de la població es va iniciar a partir dels anys 20 del segle XVIII. Dels 335 habitants censats
l'any 1719 es pas als 1.026 l'any 1830. El motiu principal, va ser l'expansió de l'agricultura es secà.
Els productes principals sontinuaron sent l'olivera, el blat i les garrofes. Un segon factor de creixement
va ser l'increment de la actibidad industrial relacionada amb l'aprofitament hidràulic del riu de la Sénia,
especialment la indústria del paper.
A la segona meitat del segle XIX la ideologia carlista es Va mantenir al poble. i va coexistir amb la resta
de tendències del moment, especialment la liberal i les inscipientes republicana i democràtica. En l'aspecte
demogràfic la població continu amb un fort creixement al llarg de tot el segle. Dels 1.026 habitants
L'any 1900 la població havia augmentat fins als 3.452 veïns. Des del punt de vista econòmic la activitat
agricola i industrial (molins i fabricas de paper) continuaven coexistint encara progressivament la segona
hiva prenent l'empenta que la carectizaria al segle XX. qual
La guerra civil de 1936-1939 afecti la població de manera dramàtica la vila és mantubo sota el Mandat republicà Fins
finals d'abril de 1938. Amb l'ocupacion els tropes franquistes a camp d'aviació que havia Estat
construit paper govern republicà, va passar a mans de la Legion Condor, nom de les forces aliades alemanyes que van Ajudar a Franco.
Els ultims anys ha Estat Característicament important l'arribada de població estrangera atreta per la demanda de mà
d'obra industrial, gairebe Tots
procedents de l'Europa de l'est.
Hi falten algunes coses per no allargar tant la Historia.
Pulsando sobre el Pajaro pasa a la pagina de Inicio
|
English:
