EL COMERÇ:

L'activitat comercial de la sénia ha estat limitada des de sempre pel seu caràcter de població petita, a part que va ser un dels primers pobles de la península a disposar de enllumenat públic, a part d'això ha estat considerat al llarg del segle XX, el tercer mercat comarcal del Montsià, amb la particularitat que atreu activitat comercial de la comarca veïna del Baix Maestrat, especialment de les poblacions de Rosell i Sant Rafael del Rio, així com de les poblacions veïnes de la tinença de Benifassà. això és el resultat de la seva situació geogràfica, a cavall entre les terres Catalanes i Valencianes. Pel mateix motiu, des de sempre, els serveis mèdics, comercials i professionals s'han orientat cap a de Tortosa i una part de l'aspecte comercial cap Vinaròs.

El mercat ambulant té lloc dos cops per setmana a la plaça major, dimecres i dissabte. encara ara la gent gran es refereix a les venedores de verdures i fruita amb el nom de "canareves", fent referència a les famílies de la població veïna d'Alcanar que pujaven amb els carros dos cops per setmana per vendre els productes de la seva horta. Els dissabtes hi ha mercat de roba i altres productes, mentre que els dimecres la major part de les parades són de productes comestibles (Verdures fruites, etc.).
Els comerços tradicionals del municipi no an estat diferents dels de la majoria de poblacions de la seva magnitud: botigues de queviures, carnisseries, sabateries, botigues de roba, merceries, ferreteries, farmàcies, perruqueries, bars i tavernes ... Abans dels anys cinquanta alguns estaven lligats a les activitats artesanes. és el cas de les espardenyeries, saboners, els que feien fideus ... per citar-ne alguns.

L'any 1979 de les 76 llicències de comerços que hi havia a la població 29 eren de la branca alimentària i 12 de la tèxtil.
Actualment aquesta proporció ha variat molt gràcies al clar predomini de les botigues de mobles, que atreuen cada setmana una gran cantiadad de compradors vinguts d'un radi superior als 200 Kmts. des dels anys 70 la proporció de comerços dedicats a la venda de mobles ha augmentat progressivament fins a arribar a les 30 botigues actuals. l'origen d'aquest fenomen és a causa del procés de diversificació de la indústria del moble i complements que s'ha produït en el municipi

La INDÚSTRIA:
El municipi de la Sénia va ser considerat tradicionalment una comunitat de pagesos fins a finals del segle XVIII. és des aquesta epoca quan es pot començar a parlar de la indústria Senienca.
Al llarg dels segles XVIII i XIX, a prop del riu Sénia i dins el nucli urbà sa havien instal·lat diferents indústries de transformació de matèries primeres. Les primeres van ser molins de farina i d'oli, després la indústria paperera (Antigament es parlava de "molins drapers" perquè utilitzaven els draps com a matèria primera) i els martinets, entre els siglosXIX i XX es posen en funcionament les centrals elèctriques i finalment el segle XX destaca la indústria de pinzells i mobles.

El segle XVIII havia documentaods 7 molins de papereres. aquesta indústria va donar pas a la dels molins d'oli compatibilitzant 25 molins de barra l'any 1930 i 12 molins hidràulics després de la guerra civil.

Una indústria important al segle XX va ser la dels pinzells. La primera d'aquestes la instal J.Calduch prop del riu en un antic molí de farina que també hi havia estat molí d'oli. D'aquesta empresa van sortir bons operaris que van ser després propietaris de la seva pròpia indústria.

La Sénia té una llarga tradició en el treball de la fusta. La proximitat dels Ports Muntanyencs, la proliferació d'oficis relacionats amb el aprofitament de la massa forestal i l'existència d'un inportante nuclis de molins preindustrials en el riu sénia van afavorir ha partir del segle XIX el desenvolupament del tradicional ofici de fuster.

L'origen de les fabriques de mobles actuals es troben a les fusteries de principis del segle XX.


Entre els anys 1940 i 1950 apareixen una sèrie de petits establiments industrials, hereus de fusteries anteriors o fundades per persones que van aprendre l'ofici a estas.En una escala molt petita comencen ha aplicar processos industrials a la fabricació de mobles.

A la dècada dels 60 és quan trobem petites i mitjanes empreses que havien implantat processos de fabricació maquinària i una organització de la producció que es poden considerar plenament industrials. les primeres fabriques que desenvolupaven tot el procés productiu des de la compra i assecat de la fusta fins l'acabat final de moble.

En els anys 70 les fabriques es van especialitzar en diferents parts del procés de fabricació i venda dels mobles. S'inicia la nova Hera en què les empreses de mobles funcionen com "fabriques de mantaje". la crisi general dels anys 70-80 fa que la mentalitat del sector canviï i un cop superada la implantació industrial a la Sénia es consolida totalment. Avui dia el sector de la fusta, el moble i complements ocupa pràcticament la totalitat dels treballadors de la població i el sector s'ha vist enfortit pels projectes d'ubicacion a la Sénia del centre de difusió tecnològica del moble de Catalunya i la planta de tractament de residus de la fusta.

La producció dominant és la del moble modern i de disseny, destinats al mercat Català i Espanyol ia la exportacion a Europa, Àsia i Amèrica. Les dades de la facturacion anual de la zona s'ha convertit en la primera zona productora del moble modern d'Espanya i del moble de Catalunya. Recentment la Generalitat de Catalunya ha reconegut aquesta llarga tradició en la fabricació del moble d'interès Artesanal de Catalunya en la fabricació de mobles.